Àzeri
llengua turquesa / From Wikipedia, the free encyclopedia
L'àzeri o azerbaidjanès o azerbaidjanés[4] és una llengua turquesa parlada per uns 9.000.000 de persones a l'estat de l'Azerbaidjan, incloent-n'hi 414.900 a la República Autònoma de Nakhtxivan (Azerbaidjan)[5] i altres 20.000.000 aproximadament als estats veïns (sobretot a l'Iran, al territori d'Azerbaijan meridional).[6][7][8][9][10]
Azərbaycan dili | |
---|---|
Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 30.000.000[1] |
Parlants nadius | 23.000.000 (2007 ) |
Parlat a | Kvemo Kartli i Derbent |
Oficial a | Azerbaidjan |
Autòcton de | Àsia |
Estat | Azerbaidjan, Iran, Geòrgia, Rússia, Turquia, Ucraïna, Kazakhstan, Armènia (fins a 1988)[2][3] |
Distribució de l'àzeri | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nostràtiques llengües altaiques llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües oguz llengües oguz occidentals | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet persa, alfabet ciríl·lic i alfabet àrab |
Institució de normalització | Acadèmia Nacional de Ciències de l'Azerbaidjan |
Codis | |
ISO 639-1 | az |
ISO 639-2 | aze |
ISO 639-3 | aze |
SIL | azj |
Glottolog | mode1262 |
Ethnologue | aze |
ASCL | 4302 |
IETF | az |
La llengua té dos grans dialectes, l'àzeri del nord, parlat a la República de l'Azerbaidjan i el Daguestan, on és oficial, i l'àzeri del sud, parlat a la regió iraniana de l'Azerbaidjan, on és la llengua majoritària, tot i que no hi és oficial. Encara que hi ha un grau molt alt d'intel·ligibilitat mútua entre ambdues formes d'àzeri, hi ha diferències significatives en fonologia, lèxic, morfologia, sintaxi i fonts de préstecs. També es parla en menor grau a les comunitats àzeris de Geòrgia i Turquia i a les comunitats de la diàspora, principalment a Europa i Amèrica del Nord.
La seva literatura és molt rica. Dintre de la seva família, només és superada per la uzbeka. Els primers textos àzeris daten del segle xiv i estaven escrits amb alfabet àrab. Quan les llengües turqueses van canviar a la grafia llatina, el 1924 ho feu l'àzeri del nord, però en 1939 la Unió Soviètica va imposar l'alfabet ciríl·lic, que va ser el d'ús fins a la independència de l'Azerbaidjan. Els àzeris iranians van intentar recuperar el 1991 la grafia àrab, que a l'Iran s'havia mantingut sempre,[11] però finalment es va imposar l'ús dels caràcters llatins.[12]
L'idioma té moltes paraules provinents del mongol i de l'àrab clàssic, per influència de l'islam. És una llengua aglutinant, com la resta de llengües turqueses. No té articles ni gènere i acostuma a col·locar el verb al final de la frase.
L'àzeri és mútuament intel·ligible amb el turc i el turcman, fins al punt que en diferents moments han estat considerats la mateixa llengua.
Exemple d'àzeri amb traducció al català: «Ey göylərdə olan Atamız, adın müqəddəs tutulsun…», «Pare nostre que ets al cel, sigui santificat el teu nom…».