Història genètica de la península Ibèrica
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ascendència dels ibers moderns és consistent amb la situació geogràfica de la península Ibèrica en l'extrem sud-oest d'Europa. El gran predomini de l'haplogrup del cromosoma Y, R1b, comú a Europa occidental, podria ser el resultat dels invasors centreeuropeus durant l'edat de bronze, però també la pervivència d'una població europea més antiga que hauria manifestat una gran estabilitat des del neolític i, potser, des del paleolític, la qual cosa fa que la població de la península Ibèrica estiga estretament relacionada amb altres d'Europa occidental.[1][2][3]