Història del capitalisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
La història del capitalisme fou font de grans debats sociològics, econòmics i històrics des del segle xix. Tant els mercaders com el comerç existeixen des que existeix la civilització, però el capitalisme com a sistema econòmic, en teoria, no va aparèixer fins al segle xvi a Anglaterra i va substituir el feudalisme. Segons Adam Smith, els éssers humans sempre han tingut una forta tendència a "realitzar barates, canvis i intercanvis d'unes coses per unes altres". D'aquesta manera, al capitalisme, igual que al sistema de preus i l'economia de mercat, se li atribueix un origen espontani o natural dins de l'edat moderna.[1]
Aquest impuls natural cap al comerç i l'intercanvi va ser accentuat i fomentat per les Croades que es van organitzar a Europa occidental des del segle xi fins al segle xiii. Les grans travessies i expedicions dels segles XV i XVI van reforçar aquestes tendències i van fomentar el comerç, sobretot després del descobriment del Nou Món i l'entrada a Europa de quantitats ingents de metalls preciosos provinents d'aquelles terres. L'ordre econòmic resultant d'aquests esdeveniments va ser un sistema en el qual predominava el que era comercial o mercantil, és a dir, l'objectiu principal del qual consistia a intercanviar béns i no a produir-los. La importància de la producció no es va fer palesa fins a la Revolució Industrial, que va tenir lloc al segle xix.
No obstant això, ja abans de l'inici de la industrialització havia aparegut una de les figures més característiques del capitalisme, l'empresari, que és, segons Schumpeter, l'individu que assumeix riscos econòmics no personals. Un element clau del capitalisme és la iniciació d'una activitat amb la finalitat d'obtenir beneficis en el futur, que és desconegut. Tant la possibilitat d'obtenir guanys com el risc d'incórrer en pèrdues són dos resultats possibles, motiu pel qual el paper de l'empresari consisteix a assumir el risc de tenir pèrdues o guanys.
El camí cap al capitalisme a partir del segle xiii va ser aplanat gràcies a la filosofia del Renaixement i de la Reforma. Aquests moviments van canviar de forma dràstica la societat, i van facilitar l'aparició dels moderns Estats nacionals (i posteriorment l'Estat de Dret com a sistema polític i el liberalisme clàssic com a ideologia), que van proporcionar les condicions necessàries per al creixement i desenvolupament del capitalisme en les nacions europees. Aquest creixement va ser possible gràcies a l'acumulació de l'excedent econòmic que generava l'empresari privat i a la reinversió d'aquest excedent per generar un creixement econòmic més gran, la qual cosa va generar industrialització en les regions del nord.