Homocisteïna
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'homocisteïna (en anglès:Homocysteine) és un α-aminoàcid amb sofre que no forma part de cap proteïna i que s'origina en el catabolisme de la metionina o de la cistationina.[1] Rep aquest nom perquè té una estructura anàloga a la de l'aminoàcid cisteïna, de la qual es diferencia per un pont de metilè addicional (-CH₂-). Es biosintetitza a partir de la metionina després que en desaparegui el grup metil terminal Cε. L'homocisteïna es pot reciclar cap a metionina o convertir-se en cisteïna amb l'ajut de les vitamines del grup B, en especial la B6 i la B12.[2] És important en la transferència de grups metil en el metabolisme cel·lular i se la considera un factor involucrat en l'aparició de malalties cardiovasculars i malalties cerebrovasculars, tot i que els nivells baixos no en representen una millora.[3][4][5] La hiperhomocisteïnèmia[6] intervé en el procés patogenètic de la trombosi, tant venosa com arterial,[7] i de l'ateroesclerosi coronària.[8][9] Es creu també que nivells alts d'aquest compost en plasma podrien ser un factor de risc pel desenvolupament d'altres entitats clíniques de naturalesa molt dispar, com ara la preeclàmpsia,[10] l'Alzheimer,[11][12] l'autisme,[13] l'esquizofrènia,[14] l'osteoporosi senil,[15] l'infart miocardíac,[16][17] el càncer de mama[18] o el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.[19]
Substància química | grup d'estereoisòmers |
---|---|
Massa molecular | 135,0354 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₄H₉NO₂S |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 232 °C |
L'homocistinúria clàssica és una malaltia autosòmica recessiva freqüent del metabolisme de la metionina.[20]