Honori Garcia i Garcia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Honori Garcia i Garcia (la Vall d'Uixó, 23 de febrer de 1896 - 9 d'octubre de 1953) fou un historiador i notari valencià, i el segon fill del matrimoni format per Arcadi García i María Rosa García.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1896 la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) |
Mort | 9 octubre 1953 (57 anys) |
Activitat | |
Ocupació | historiador, notari |
Cursà els estudis de primària a la localitat i per començar a estudiar batxillerat el 1906 realitzà la prova d'ingrés a l'institut de Castelló.[lower-alpha 1] Aquí estudià els dos primers cursos de batxillerat com a alumne lliure, i el 1908 es traslladà a València, a l'institut Lluís Vives, on acabà els estudis de batxillerat el 1912.
En la Universitat Literària de València estudià els quatre primers cursos de la llicenciatura de dret, i el 1916 es traslladà a Saragossa, on acabà la carrera amb premi extraordinari de llicenciatura el 1917. Tenia 21 anys.[1] A continuació marxà a la Universitat Central de Madrid (actual Complutense) per a cursar els estudis de doctorat. A Madrid conegué el jove castellonenc Lluís Revest amb qui mantindrà amistat tota la seua vida. Abandonat el doctorat feu el servei militar i es dedicà a preparar oposicions a notaries, que aprovà el 1922.