Huracà Katrina
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'huracà Katrina fou un intens cicló tropical de la temporada d'huracans de l'Atlàntic del 2005 que es convertí en el desastre natural més costós i en el cinquè huracà més mortífer de la història dels Estats Units.[3] També és el sisè huracà de l'Atlàntic més fort mai registrat. Hi hagué almenys 1.836 víctimes mortals en l'huracà en si i en les seves inundacions posteriors, convertint-se en el més mortífer als Estats Units des de l'huracà d'Okeechobee de 1928. El cost total del pas del Katrina es xifrà en $81.000 milions (USD del 2005),[3] que doblava pràcticament els danys provocats per l'huracà Andrew el 1992.[4]
Huracà de categoria 5 (SSHS) | |||
Conca oceànica | oceà Atlàntic | ||
---|---|---|---|
Part de | Temporada d'huracans de l'Atlàntic de 2005 | ||
Interval de temps | 23 - 31 agost 2005 | ||
Localització | Bahames, Florida del Sud, Cuba, Louisiana (especialment Nova Orleans), Mississipi, Alabama, Panhandle de Florida, gran part de l'est de Nord-amèrica | ||
Estat | Puerto Rico, Bahames, Estats Units d'Amèrica i Cuba | ||
Efectes | International response to Hurricane Katrina (en) | ||
Vents màxims sostinguts | 280 km/h (150 kn) , 1 minut | ||
Pressió atmosfèrica més baixa | 902 hPa | ||
Morts | 1.836 confirmades, 705 desaparegudes[1][2] | ||
Cost dels danys | 81.200 milions $ | ||
Es formava sobre les Bahames el 23 d'agost de 2005 i travessava el sud de Florida com un huracà de Categoria 1 moderat, causant algunes víctimes mortals i inundacions abans d'intensificar-se ràpidament en el golf de Mèxic. La tempesta es debilitava abans de fer una segona recalada com a tempesta de Categoria 3 en el matí del dilluns 29 d'agost al sud-est de Louisiana. Causava destrosses importants, principalment per la marejada ciclònica, al llarg de la costa del Golf des del centre de Florida fins a Texas. El nombre més gran de víctimes mortals es localitzà a la ciutat de Nova Orleans (Louisiana) en fallar el sistema dels dics i inundar-se catastròficament, en molts casos, hores després que la tempesta s'hagués traslladat a l'interior.[5] El 80% de la ciutat i grans extensions de les parròquies veïnes quedaren anegades per l'aigua, i així seguiren durant setmanes.[5] Tanmateix, els danys més importants es concentraren en les àrees costaneres, com els pobles de la primera línia de platja de Mississipi, que s'inundaren el 90% en hores; vaixells i gavarres de casinos xocant contra edificis, cotxes i cases empeses terra endins, amb l'aigua que arribava a 10–19 km platja endins.
El United States Army Corps of Engineers (USACE), els constructors del sistema de dics tal com disposa la Llei de Control d'inundacions de 1965 foren demandats a causa de la fallida en els sistemes de protecció que provocà la inundació de Nova Orleans. La responsabilitat per la fallida i la inundació es va focalitzar en els cossos de l'exèrcit el gener de 2008, però l'agència federal no podia fer responsable financer a causa de la seva immunitat sobirana en la Llei de Control d'inundacions. També hi hagué una investigació sobre la resposta dels governs locals, federals i estatals, que donà lloc a la dimissió del director Michael D. Brown de l'Agència federal per al maneig d'Emergències (FEMA), el superintendent Eddie Compass del Departament de Policia de Nova Orleans (NOPD). Per contra, la Guàrdia de Costa dels Estats Units d'Amèrica (USCG), el Centre Nacional d'Huracans (NHC) i el Servei Nacional de Meteorologia (NWS) foren generalment felicitades per les seves accions, previsions acurades i un termini d'execució abundant.[6]
Cinc anys després del pas de l'huracà, centenars de residents desplaçats de Mississipi i Lousiana encara viuen en allotjaments temporals. La reconstrucció de cada secció de la zona sud de Louisiana ha estat abordada en l'informe tècnic final del cos de l'exèrcit LACPR on identifiquen les zones que no han estat reconstruïdes i les àrees i edificis que necessiten han de ser elevats.[7]