Imperi Sassànida
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana). La dinastia fou fundada per Ardaixir I després de treure del tron l'últim rei arsàcida de l'Imperi Part, Artaban V de Pàrtia, i s'acabà quan l'últim Rei dels reis (xahanxà) sassànida Yezdegerd III (632 - 651) perdé una llarga guerra de 14 anys contra el primer dels califats islàmics (el califat omeia) durant l'expansió de l'islam. El territori de l'Imperi Persa sassànida comprenia els actuals estats de l'Iran, l'Iraq, Armènia, Afganistan, parts de l'est de Turquia i Síria, del Pakistan, el Caucas, Àsia central i Aràbia. Durant el govern de Cosroes II (590 - 628), s'annexaren a l'imperi durant les guerres romano-sassànides els territoris que correspondrien als actuals Egipte, Jordània, Palestina i el Líban, i fins i tot establí un protectorat sobre territoris actualment corresponents a Oman i al Iemen, assolint així la màxima expansió de l'imperi. Els sassànides anomenaven al seu imperi Iranxahr (ايرانشهر Iranśæhr) o Domini dels iranians.[1]
| ||||
| ||||
L'Imperi Sassànida en diferents fases de la seva expansió. Verd fosc: Fronteres inicials. Verd: Territoris en disputa. Verd clar: Territoris conquerits a l'est o durant la guerra amb els romans d'Orient al segle vii. | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Ctesifont. En els primers anys de l'imperi, Firouzabad | |||
Idioma oficial | Persa mitjà o Pahlevi | |||
Religió | Zoroastrisme | |||
Moneda | dracma | |||
Període històric | ||||
Establiment | 226 | |||
Invasió àrab i mort de Yezdegerd III | 651 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia | |||
Xahrdaran o Xahanxà (شاهنشاه) | ||||
• 226 - 241: | Ardaixir I | |||
• 632 - 651: | Yezdegerd III | |||
El període sassànida (que comprèn tot el període final de l'antiguitat clàssica) es considera un dels períodes històrics més importants i influents de la història de l'Iran. En molts aspectes, arribà als èxits més importants de la cultura persa, i fou l'últim gran imperi iranià abans de la conquesta musulmana de Pèrsia i de la consegüent conversió a l'islam com a religió de tot el territori. L'Imperi Sassànida tingué una important influència sobre l'Imperi Romà.[2] Aquesta influència cultural s'estengué més enllà dels territoris fronterers d'ambdós imperis, arribant fins a l'Europa occidental,[3] Àfrica,[4] Xina i l'Índia,[5] i tingué un paper fonamental en la formació de l'art medieval europeu i asiàtic, ja que influïa en els dos continents.[6] Aquesta influència arribà també fins al llavors recent món islàmic. La societat aristocràtica i exclusiva de la dinastia sassànida transformà la conquesta islàmica de l'Iran en un «renaixement» persa.[3] La cultura islàmica adoptà, en molts aspectes (arquitectura, escriptura, etc.) característiques dels perses sassànides.[7]