Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars[1] (o ICTS, denominades Instal·lacions Científiques i Tècniques Singulars fins al 7 d'octubre de 2014) són grans instal·lacions, recursos, equipaments i serveis dedicats al suport a la recerca i el desenvolupament tecnològic, així com a fomentar la transmissió, intercanvi i preservació del coneixement, la transferència de tecnologia i la innovació a Espanya. El seu objectiu principal és la posada a la disposició de la comunitat científica, tecnològica i industrial nacional i internacional d'infraestructures cientificotècniques indispensables per al desenvolupament d'una recerca científica i tecnològica única o excepcional en el seu gènere, amb un cost d'inversió, manteniment i operació molt elevat i la importància de la qual i caràcter estratègic justifica la seva disponibilitat per a tot el col·lectiu de recerca, desenvolupament i innovació.
Les ICTS posseeixen tres característiques fonamentals: són infraestructures de titularitat pública, és a dir, pertanyen o són gestionades per entitats públiques; són singulars, la qual cosa significa que són úniques en la seva espècie, i estan obertes a l'accés competitiu d'usuaris de tota la comunitat investigadora.
Les ICTS estan distribuïdes per tot el territori nacional i queden recollides en el que es denomina el “Mapa d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS)”. El primer Mapa de ICTS es va acordar en la III Conferència de Presidents, celebrada l'11 de gener de 2007, i va ser elaborat amb la participació de les Comunitats Autònomes. Aquest Mapa va estar vigent fins a 7 d'octubre de 2014, dia en el qual el Consell de Política Científica, Tecnològica i d'Innovació (CPCTI) va aprovar l'actual, compost per 29 ICTS que aglutinen un total de 59 infraestructures.[1][2][3][4][5]