Institución Libre de Enseñanza
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Institución Libre de Enseñanza (ILE), literalment en català Institució Lliure d'Ensenyament, va ser un projecte pedagògic creat el 1876 per Francisco Giner de los Ríos, a través del qual es va crear el primer centre educatiu a Espanya al marge de l'Estat i de l'Església, que va perdurar fins al 1936. En primer lloc, aquest projecte es va dedicar a l'ensenyament universitari i més tard es va estendre a l'educació primària i secundària.
Dades | |
---|---|
Nom curt | ILE |
Tipus | institució educativa |
Història | |
Creació | 29 octubre 1876 |
Fundador | Francisco Giner de los Ríos |
Data de dissolució o abolició | 1939 |
Més tard, es van incorporar al projecte els cofundadors de la ILE, com és l'exemple de Gumersindo de Azcárate, Nicolás Salmerón i Julián Sanz del Río, que van partir de les idees del krausisme, moviment que va tenir especial influència a l'Espanya dels finals del segle xix, liderat per Karl Christian Friedrich Krause.
Anys després, es va crear el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (BILE), on van col·laborar pedagogs i filòsofs com: Maria Montessori, John Dewey, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Emilia Pardo Bazán, entre d'altres.
Després de la mort de Francisco Giner de los Ríos en 1915, es va crear la fundació que duu el seu nom amb l'objectiu de vetllar pel patrimoni de la institució i continuar la seva tasca educadora.[1]