Institut de Voluntaris de Puerto Rico
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Institut de Voluntaris de Puerto Rico (en castellà: Instituto de Voluntarios de Puerto Rico) fou una milícia fundada el 1864, formada per civils per la defensa de la perifèria de Puerto Rico de revoltes locals i invasions estrangeres.[1]
Plana Major del Primer Batalló de voluntaris de Puerto Rico (1897) (1897) | |
Dades | |
---|---|
Tipus | unitat militar |
Història | |
Creació | 23 desembre 1864 |
Fundador | Félix María de Messina Iglesias |
Data de dissolució o abolició | 10 desembre 1898 |
Governança corporativa | |
Seu | |
Establert pel governador Félix María de Messina, el 23 de desembre de 1864 es creà el primer batalló de voluntaris a la capital com a reemplaçament de les tropes de l'exèrcit espanyol enviades a la Guerra de Santo Domingo i per prevenir qualsevol intent separatista a l'illa,[2] sota el comandament de José Ramon Fernández, (1808-1883) nomenat marqués de La Esperanza pels seus serveis el 1869. A partir dels successos del Crit de Lares el 1868 l’Institut de voluntaris va arrelar amb motiu de les pors als intents separatistes.[3][4]