Intervenció militar contra l'Estat Islàmic
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Intervenció Militar contra L'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, es refereix al conflicte existent a Iraq i Síria que enfronta a Al-Daix, i a militants sunites lleials a l'antiga dictadura de l'Ex-President Saddam Hussein contra els Exèrcits de Siria, Iraq, el Kurdistan Iraquià, i una Coalició Internacional liderada pels Estats Units, l'Iran, el Regne Unit, França i Turquia i altres països.
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
insurgència iraquiana i Guerra civil siriana | |
---|---|
A dalt: dos avions F-15E Strike Eagle de la Força Aèria dels EUA sobrevolant el nord de l'Iraq. Esquerra: F-22 Raptor reposant abans d'un atac a Síria. Dreta: les forces especials Peixmerga es van reunir prop de Síria. Mitjà: un F/A-18C Hornet nord-americà a bord de l'USS George HW Bush abans del llançament de les operacions sobre l'Iraq. | |
Tipus | intervenció armada |
Data | 2014-Actualitat |
Lloc | Iraq Síria |
Coalició Internacional Contra Estat Islàmic i Austràlia | |
Bàndols | |
La guerra contra Al-Daix es refereix al conflicte que té lloc des del 5 de juny del 2014, quan Al-Daix, també conegut com a Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, juntament amb militants sunnites lleials a l'antiga dictadura baasista secular de Saddam Hussein i amb el suport de les tribus anti-governamentals, van llançar una ofensiva contra els exèrcits de l'Iraq i de Síria. Les forces de l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant, van començar atacant la ciutat de Samarra aquell mateix dia, i es van apoderar de Mossul la nit del 9 de juny, i de Tikrit el dia 11. A finals d'aquell mes, les Forces Armades Iraquianes havien perdut el control de tota la seva frontera occidental amb el Regne de Jordània i amb Síria. El 29 de juny, l'Estat Islàmic de l'Irak i el Llevant va declarar un califat que incloïa territoris de Síria i de l'Iraq. Abu Bakr al-Baghdadí, líder del grup, va ser declarat «Califa i líder de tots els musulmans» .
El mes d'agost de l'any 2014, una coalició internacional va llançar una ofensiva a la regió, anomenada Determinació Inherent, aquesta operació va ser liderada pels Estats Units, per tal de sumar-se a l'esforç dels exèrcits sirià i iraquià per fer front a la insurgència gihadista.
A mesura que les forces de seguretat iraquianes es retiraven cap al sud, les forces del Govern Regional del Kurdistan van omplir el buit, i van ocupar part dels territoris disputats entre l'Iraq i el Kurdistan, inclòs el centre petrolier de Kirkuk. Els observadors internacionals van interpretar la mobilització kurda com l'últim senyal de la «creixent anarquia» a l'Irak.
El Primer ministre de l'Iraq, Nuri al-Maliki, volia declarar l'estat d'emergència nacional el dia 10 de juny, després de l'atac insurgent a Mossul. Malgrat la crisi de seguretat, el Consell de Representants de l'Iraq no va permetre a Maliki declarar l'estat d'emergència. Molts parlamentaris sunnites i kurds van boicotejar la sessió perquè s'oposaven a un increment dels poders del Primer ministre.
Síria va decidir intervenir en la guerra amb suport aeri, i diversos mitjans van afirmar que la Guàrdia Revolucionària Iraniana, sota el comandament del general Qasem Soleimani, va participar en el conflicte, cosa que el govern iranià havia negat.
El 8 d'agost de 2014, a petició urgent de l'Iraq i amb l'argument de Barack Hussein Obama que els Estats Units no podia romandre indiferent al conflicte, el país nord-americà va decidir intervenir en la guerra que l'Iraq estava duent a terme contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal de defensar a les minories cristianes i yazidites que estaven sent massacrades pels gihadistes, a més de protegir les instal·lacions, i als militars nord-americans situats en aquell país. Per això, els Estats Units van decidir bombardejar posicions dels terroristes, limitant-se a realitzar només atacs aeris. Més tard, Barack Obama va expressar el seu desig de crear una coalició internacional amb l'objecte d'acabar amb els gihadistes, que està recolzada i conformada per trenta països i recolzada per les Nacions Unides.
El 14 de desembre de 2014, Nahla Al-Hababi, la representant de la província de Nínive al Parlament iraquià, ha informat que els Estats Units havien lliurat intencionalment armes a l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant. D'altra banda, són diversos els analistes polítics que creuen que els Estats Units van ajudar a crear l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, per tal d'acabar amb el Govern del president sirià Baixar al-Àssad.