Intàrsia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La intàrsia o tàrsia,[1] és un tipus de decoració, en fusta o altres materials, similar a la marqueteria, de la que es diferencia essencialment, per "embotir peces fusta gruixuda" en lloc d'encolar seccions de fullola superficialment. L'inici de la pràctica data d'abans del segle VII dC.[2] És un tipus d'incrustació que s'elabora combinant peces minses de fustes o altres materials de diferents colors. Estesa ja al segle XIV, entre 1440 i 1550 arriba al màxim de floració, desenvolupant el que serà anomenat per André Chastel "el cubisme del Renaixement".
Fins a finals del segle xv la intàrsia continuava sent una forma artística practicada al principi només a Itàlia; més tard es va estendre, encara que amb molta cautela, més enllà dels Alps.
De un mode semblant a l'ebenisteria on només s'utilitza la fusta com a material, també es va aplicar, a partir del segle xvii, especialment per a la decoració de mobles.