Irlanda Confederada
From Wikipedia, the free encyclopedia
Irlanda confederada fa referència al període de govern irlandès entre la rebel·lió de 1641 i la reconquesta per Cromwell el 1649. Durant aquest temps, dos terços de l'illa van estar governats per la Confederació d'irlandesos catòlics, coneguda també com a Confederació de Kilkenny (per haver-se gestat a la ciutat de Kilkenny).[1] Durant les Guerres de les Tres Nacions, els enclavaments restants a les províncies de l'Ulster, Munster i Leinster van ser acollits per exèrcits lleials als Cavallers Reialistes de Carles I d'Anglaterra, per l'Exèrcit Parlamentari Anglés o pels escocesos coneguts com a Covenanters. Els Confederats van ser derrotats per l'exèrcit anglès en 1642-1649, (en un conflicte conegut com les Guerres Confederades), i en 1648; es van unir a l'Aliança Reialista de Cavallers contra el Parlament Gropa.[2]
| ||||
| ||||
Bandera | ||||
Lema nacional: "Hiberni unanimes pro Deo Rege et Patria" (llatí) "Éireannaigh aontaithe le Dia, rí agus tír" (gaèlic irlandès) "Irishmen united for God, king and country" | ||||
Informació | ||||
---|---|---|---|---|
Capital | Kilkenny | |||
Idioma oficial | gaèlic irlandès, llatí, anglès, french law | |||
Religió | Catolicisme (de facto) | |||
Període històric Guerra dels Tres Regnes | ||||
Establiment | 1642 | |||
Dissolució | 1651 | |||
Política | ||||
Forma de govern | Monarquia confederal | |||
President | ||||
• 1642-1649: | Carles I | |||
• 1649-1653: | Carles II | |||