James Rothman
From Wikipedia, the free encyclopedia
James Rothman (Haverhill, 3 de novembre de 1950), fill del pediatre de Haverhill MA Martin Rothman i Gloria Hartnick de Tulsa OK, és un bioquímic estatunidenc. És el professor Fergus F. Wallace de Ciències Biomèdiques a la Universitat Yale, el president del Departament de Biologia Cel·lular de la Yale School of Medicine i el director de l'Institut de Nanobiologia del Yale West Campus.[1] Rothman també és professor adjunt de fisiologia i biofísica cel·lular a la Universitat de Colúmbia[2] i professor d'investigació a l'Institut de Neurologia de la UCL Queen Square, University College de Londres.[3] Rothman va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2013, pel seu treball sobre el tràfic de vesícules (compartit amb Randy Schekman i Thomas C. Südhof).[4] Va rebre molts altres honors, com ara el premi internacional King Faisal el 1996,[5] el premi Louisa Gross Horwitz de la Universitat de Colúmbia i el premi Albert Lasker per a la investigació mèdica bàsica, tots dos el 2002.[6][7]