Jardins penjants de Babilònia
antiga meravella del món / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Jardins penjants de Babilònia van ser una de les set meravelles del món antic catalogades per l'antiga Grècia. Es van descriure com una proesa notable d'enginyeria amb una sèrie ascendent de jardins en capes que contenien una gran varietat d'arbres, arbusts i vinyes, que s’assemblaven a una gran muntanya verda construïda amb maons de fang. Es deia que es va construir a l'antiga ciutat de Babilònia, prop de l'actual Hilla, província de Babil, a l'Iraq. El nom dels jardins penjants deriva de la paraula grega κρεμαστός (kremastós, lit. "voladís"), que té un significat més ampli que la paraula moderna "penjant" i fa referència als arbres plantats sobre una estructura elevada com una terrassa.[1][2][3]
Jardins penjants de Babilònia | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Dades | ||||
Tipus | Jardí penjant, meravella del món antic i edifici desaparegut | |||
Part de | Les set meravelles del món | |||
Localització geogràfica | ||||
Estat | Iraq | |||
Localització | Babilònia | |||
| ||||
Segons una llegenda, els jardins penjants van ser construïts al costat d'un gran palau conegut com a meravella de la humanitat, pel rei neobabilònic Nabucodonosor II (que va governar entre el 605 i el 562 aC), per a la seva dona meda,la reina Amytis, perquè trobava a faltar els verds turons i valls de la seva terra natal. Això va ser testificat pel sacerdot babilònic Berós, que va escriure cap al 290 aC, una descripció que més tard va ser citada per Flavi Josep. La construcció dels jardins penjants també s'ha atribuït a la llegendària reina Semíramis, que suposadament va governar Babilònia al segle ix aC,[4] i se'ls ha anomenat els jardins penjants de Semíramis com a nom alternatiu.[5]
Els jardins penjants són l'única de les set meravelles per la qual la ubicació no s'ha establert definitivament.[6] No hi ha textos babilonis existents que esmentin els jardins i no s’ha trobat cap prova arqueològica definitiva a Babilònia.[7][8] S'han suggerit tres teories que expliquen això: en primer lloc, que eren purament mítiques, i les descripcions trobades en els escrits grecs i romans antics (incloses les d'Estrabó, Diodor de Sicília i Quint Curci Ruf) representaven un ideal romàntic d'un jardí oriental.[9] En segon lloc, que existissin a Babilònia, però van ser completament destruïdes cap al segle I dC.[4][10] Finalment i en tercer lloc, que la llegenda fa referència a un jardí ben documentat on el rei assiri Sennàquerib (704-681 aC) va construir a la seva capital de Nínive al riu Tigris, a prop de la moderna ciutat de Mossul.[1][11]