Jardí Botànic Històric
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Jardí Botànic Històric de Barcelona és un jardí botànic creat en la dècada de 1930 per Pius Font i Quer, i situat al sector de la Foixarda de la muntanya de Montjuïc, en dos clots creats per antigues pedreres.[1] Enmig hi ha el Mas de l'antic Jardí Botànic. L'any 1986 fou tancat per problemes d'estabilitat de les parets i va ser reobert al públic l'octubre de 2003, quatre anys després de la inauguració del nou Jardí Botànic de Barcelona, també situat a Montjuïc.[2]
Tipus | Jardí botànic | |||
---|---|---|---|---|
Part de | Museu de Ciències Naturals de Barcelona | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Barcelona i Montjuïc (Barcelonès) | |||
Localització | Av. dels Muntanyans s/n Sants-Montjuïc | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Superfície | 1,92 ha | |||
Activitat | ||||
Creació | Pius Font i Quer | |||
Fundador | Pius Font i Quer | |||
Lloc web | museuciencies.cat | |||
El Jardí Botànic Històric està en un lloc enclotat, a l'obaga, amb temperatures fins a 4 graus inferiors a les de la part superior del sot. Això facilita el creixement d'espècies de tipus eurosiberià, habituals en climes més freds.[1] Forma part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.