Jaume Bofill i Ferro
poeta i crític literari català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Bofill i Ferro (Barcelona, 28 de febrer de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1968)[1] fou un poeta i crític literari català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 febrer 1893 Barcelona |
Mort | 12 juliol 1968 (75 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | historiador, germanista, hel·lenista, llatinista, poeta, crític literari, assagista, traductor |
Premis
|
Fill d'una nissaga de farmacèutics (el seu rebesavi havia estat apotecari de cambra de Carles III)[2] feu la carrera de farmàcia i arribà a tenir una farmàcia a Barcelona.[3] Com que no era aquesta la seva vocació, estudià posteriorment la carrera de lletres, i va seguir els cursos de grec de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge.[3]
Va formar part del grup Caligenea de Josep Carner, a qui va conèixer pel seu cosí segon Jaume Bofill i Mates (Guerau de Liost).[1] Dins el marc cultural del segon noucentisme, participà en iniciatives editorials i periodístiques fins a la guerra civil. Va publicar articles a La Publicitat, Revista de Catalunya, Revista de Poesia, La Nova Revista i Ariel.[4]
A La Nova Revista Bofill i Ferro va escriure el primer article important sobre Marcel Proust en català («Marcel Proust», febrer del 1928), seguit d'un altre a la Revista de Catalunya («Proust i els medis socials», 1934). Entremig (1932) va publicar la traducció al català de la segona part del primer volum d'A la recerca del temps perdut (Un amor de Swann), la primera traducció al català (tot i que parcial) de l'obra de Proust.[5]