Jaume Custodi Torres
Agricultor i polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Jaume Custodi i Torres (Santa Coloma de Queralt, 7 de setembre de 1922 - Santa Coloma de Queralt, 21 de desembre de 2016)[1][2] fou un agricultor, cooperativista, lluitador antifranquista i polític català, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona Legislatura. Vidu de Maria Mercè Canosa i Canosa (1923-2007), amb qui es va casar el 1954. Pare de 5 fills.[3]
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 7 setembre 1922 Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | ||||||||||||
Mort | 21 desembre 2016 (94 anys) Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | ||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||
10 de novembre de 1982 – 23 d'abril de 1986 k_etiqueta = Circumscripció | |||||||||||||
Tarragona | |||||||||||||
President de la Cooperativa Comarcal Avícola de Santa Coloma de Queralt | |||||||||||||
1959 – 1965 | |||||||||||||
President de la Cooperativa Agropecuària i Caixa Rural de Santa Coloma de Queralt | |||||||||||||
1965 – 1972 | |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Nacionalitat | Espanyola | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Lloc de treball | Madrid Santa Coloma de Queralt | ||||||||||||
Ocupació | Agricultor | ||||||||||||
Partit | PSC-PSOE | ||||||||||||
Família | |||||||||||||
Cònjuge | Maria Mercè Canosa Canosa | ||||||||||||
Fills | Antoni, Jordi, Montserrat, Àngels, Jaume | ||||||||||||
|
L'any 1959 va fundar amb altres socis la «Cooperativa Comarcal Avícola» que després seria la «Cooperativa Agropecuaria y Caja Rural», de la que va ser el primer president i n'és el soci número 1.[4] L'any 1972 en va deixar la presidència.[5]
Durant el franquisme va estar implicat en iniciatives a favor de la cultura i en la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya, en grups antifranquistes de Santa Coloma, de les comarques de la Conca de Barberà i Segarra, Tarragona, Catalunya i en l'Assemblea de Catalunya, des d'una posició democràtica, catalanista i d'esquerres. Va ser cofundador del sindicat Unió de Pagesos. També va participar en la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) des de la Convergència Socialista de Catalunya i fou ponent del primer Congrés Socialista a Tarragona, el setembre 1976.[6] L'estiu de 1976 va ser un dels instigadors i promotors de la Marxa de la Llibertat.[7]
Militant del PSC-PSOE, fou escollit Diputat al Congrés dels Diputats per la província de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1982.[3] No es va presentar a les eleccions de 1986. Dins del Congrés dels Diputats va ser vocal de la Comissió d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (1983-1986) i vocal de la Comissió de Recerca de l'Evolució i Situació de Rumasa (1983-1985).[3]
Als anys 90, participà activament en la lluita contra els abocadors que el pla director per a la gestió dels residus industrials de Catalunya planejava instal·lar a la comarca de la Conca de Barberà.[8] En els últims anys (2013) es va mostrar contrari a la independència de Catalunya.[9]
Al mes d'agost del 2016, el PSC junt amb la FIC i la UNIC, van organitzar un homenatge en el qual se li va imposar la insígnia daurada del partit en reconeixement al seu compromís i lluita política de tota una trajectòria vital.[10][11][8]