Jean Santeuil
From Wikipedia, the free encyclopedia
Jean Santeuil és una obra literària de joventut de Marcel Proust començada l'any 1895 però que no fou mai acabada. La seva edició va dur-se a terme molt més tard (1952), a partir d'una compilació d'un conjunt de folis i fragments relatius a la referida obra en curs d'escriptura, trobats pòstumament.[1]
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Marcel Proust |
Llengua | francès |
Publicació | França, 1952 |
Editorial | Éditions Gallimard |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la |
El seu interès recau especialment per la relació que té amb la gran obra de Proust, A la recerca del temps perdut, molts passatges de la qual es troben en estat embrionari dins de Jean Santeuil.
És també interessant perquè l'obra es pot llegir gairebé com una autobiografia de Marcel Proust dels vint-i-quatre als vint-i-nou anys; hi fa constar els seus records d'infància i de joventut, la descripció dels llocs que ha freqüentat, les seves idees i la seva visió de l'art.
Finalment és l'única novel·la (amb La Història contemporània d'Anatole France) que fou escrita sobre l'afer Dreyfus durant els esdeveniments.