Joan Santamaria i Monné
Lleida, Segrià, 1884 — Barcelona, Barcelonès, 1955 Novel·lista i narrador. / From Wikipedia, the free encyclopedia
Joan Santamaria i Monné (Lleida, 23 d'abril de 1884 - Barcelona, 19 d'abril de 1955) fou un advocat, jutge i escriptor català.
Retrat de Joan Santamaria i Monné, realitzat per Josep Jordi Guardiola i Bonet | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 abril 1884 Lleida |
Mort | 19 abril 1955 (70 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol 1.461)[1] |
Activitat | |
Ocupació | jurista, advocat, escriptor |
Continuador dels corrents novel·lístics modernistes, la seva obra, de valor desigual, es caracteritza per l'ús desbordant d'una imaginació tendent al grotesc i al macabre, pel seu humor directe i per l'estil plàstic i imatjat fins a l'abarrocament.[2]
Abans de la guerra civil espanyola va escriure diverses novel·les i el primer formulari jurídic català, alhora que col·laborà als diaris i es vinculà a Penya de l'Hotel Colon, al Centre Excursionista de Terrassa, a l'Ateneu Barcelonès i, ja en plena guerra civil, a l'Agrupació d'Escriptors Catalans.
Durant la postguerra va aplegar un grup d'amics per a fer tertúlies a Can Parés (Barcelona) (Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra i altres), que fou anomenada Penya Joan Santamaria, i de la que en fou el principal animador fins a la seva mort. Des d'aleshores es convocaren en honor seu els Premis Joan Santamaria.