Johannes Peter Müller
From Wikipedia, the free encyclopedia
Johannes Peter Müller (Coblença, 14 de juliol de 1801 – Berlín, 28 d'abril de 1858),[1] va ser un fisiòleg, anatomista, ictiòleg i herpetòleg alemany.
Müller era fill d'un sabater pobre i va ser preparat per a ser sacerdot catòlic. Quan tenia 18 anys es va orientar per les ciències naturals i la medicina,[2] entrà a la Universitat de Bonn el 1819 on es doctorà en medicina i després estudià a la Universitat de Berlín. On sota la influència de Hegel i de Rudolphi, va ser induït a la recerca en fisiologia seguint estrictament l'observació de la natura.
Müller va fer contribucions en nombrosos dominis de la fisiologia, en particular la comprensió de la veu, la conversa i el sentit de l'oïda. El seu primer treball important va ser, Zur vergleichenden Physiologie des Gesichtsinns (“fisiologia comparada de la visió,” Leipzig, 1826) i Über die phantastischen Gesichtserscheinungen (“l'al·lucinació visual,” Coblença, 1826), són de tendència de la filosofia del subjecte.