John Caldwell Calhoun
From Wikipedia, the free encyclopedia
John Caldwell Calhoun (anglès: John C. Calhoun) (Abbeville, 18 de març de 1782 - Old Brick Capitol, 31 de març de 1850)[1] va ser un polític americà, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 durant les presidències de John Quincy Adams i d'Andrew Jackson i secretari d'estat (1844-45).[2]
Malgrat que va començar la seva carrera política amb ideals nacionalistes, centralistes i modernitzadors, a la darreria de la dècada de 1820 els seus punts de vista van canviar radicalment a favor de la defensa de l'esclavitud i dels drets dels Estats respecte del poder federal del país..
La seva aferrissada defensa de l'esclavitud, del lliure comerç i d'una més gran autonomia per als estats del Sud, van influir decisivament en la secessió dels Estats del Sud el 1860-61.