Josep Bru i Jardí
periodista català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 febrer 1893 Tivissa (Ribera d'Ebre) |
Mort | 6 abril 1983 (90 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | periodista |
Partit | Comunió Tradicionalista |
Família | |
Germans | Lluís Bru i Jardí |
Des que era jove col·laborà en diversos diaris tradicionalistes, sent secretari de redacció de La Trinchera (1912-1915), redactor i director d'El Correo de Lérida (1915-17) i redactor d'El Correo Catalán (1917-1927).[1]
El novembre de 1917 Bru va participar en lo Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb Vicenç Carbó, Francesc Aizcorbe, Joan Baptista Roca, Àngel Marquès, Pere Roma i Bernardí Ramonell.[2] Este congrés, organitzat amb lo propòsit de reorganitzar el tradicionalisme català i revisar-ne el seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a Mella com El Norte de Girona, que el va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la Lliga Regionalista i trencar la unitat del partit,[3] un any abans que fossen los dirigents mellistes qui finalment se'n separessen.
Fou membre de la Confederació Regional de Catalunya dels Sindicats Lliures[4] i vicepresident del Sindicat Professional de Periodistes de Barcelona. Lo novembre del 1927 va presidir a Madrid lo III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures al saló d'actes de la societat mercantil «La Única».[5] L'any 1928 lo govern d'Espanya de la Dictadura de Primo de Rivera el nomenà assembleista com a representant de la vida nacional.[6]
Instaurada la Segona República Espanyola, l'any 1932 va adquirir el Correo de Tortosa i en fou director fins al 1936.[7] El 1934 substituí Tomàs Caylà i Grau com a cap províncial de la Comunió Tradicionalista a Tarragona.[1][8] Participà en la revolta contra la República del 18 de juliol i va formar part de la comissió carlista d'Afers per a Catalunya.[1] Va fugir a la zona revoltada i participà en la patrocinadora que constituí a Pamplona el Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat. Va ser un dels vuit catalans que van actuar com a testimoni contra Manuel Carrasco i Formiguera en lo consell de guerra que se li va fer a Burgos l'any 1938,[1] tot i que després va dir que la seva execució havia sigut un «terrible error polític».[9]
Després de la guerra fou lo primer soci fundador de l'Associació de la Premsa de Barcelona i redactor en cap de Diario de Barcelona fins a la seua jubilació el 1961.[10] Dins del carlisme va ser, juntament amb Pere Roma i d'altres, un dels principals representants a Catalunya del corrent carlooctavista, que defensava els drets de Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó a la corona d'Espanya.[11]
Com a funcionari municipal, Josep Bru va ser sotsdirector en cap negociat d'Estadística Administrativa i sotsdirector de l'Institut Municipal d'Estadística. Va rebre la Medalla d'Argent de la Ciutat de Barcelona i era comendador de l'Orde d'Isabel la Catòlica. En morir, la seua família va rebre el condol del president de la Generalitat Jordi Pujol, l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i el president de l'Associació de la Premsa de Barcelona Roger Jiménez.[12]
Lo seu germà, Lluís Bru i Jardí, fou diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya durant la Segona República.[12]