Josep de Calassanç Serra i Ràfols
arqueòleg català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Josep de Calassanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900[1] - Barcelona, 1971)[2] fou un historiador i arqueòleg català.[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 maig 1902 Maó (Menorca) |
Mort | 30 abril 1971 (68 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per |
|
Activitat | |
Ocupació | Conservador Museu d'Arqueologia de Barcelona |
Ocupador | Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona) |
Membre de | |
Família | |
Fills | Blanca Serra i Puig Josep de Calassanç Serra i Puig Eva Serra i Puig. |
Germans | Elies Serra i Ràfols |
Fill de Josep Serra i Batlló, professor d'institut natural de Sabadell, i Josefa Ràfols i Baltà, natural de Vilafranca del Penedès. Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera. El 1932 fou nomenat conservador del nou Museu d'Arqueologia de Barcelona, i es dedicà a la investigació de l'arqueologia prehistòrica, ibèrica i romana a Catalunya.[4]
Després de la guerra civil espanyola va ser represaliat pel franquisme.[5] Va fer algunes excavacions a Mèrida i Badajoz (Vila de La Cocosa) i durant els anys seixanta assessorà sobre noves excavacions i troballes a Catalunya i el Baix Aragó, com les de l'interior de la muralla romana de Barcelona, els sepulcres de fossa de Sant Quirze de Galliners, el vas campaniforme de Sabadell, el poblat ibèric de Tivissa o la Badalona romana. El 1949 fou escollit membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.[6]
És el pare de la lingüista Blanca Serra i Puig, l'impressor Josep de Calassanç Serra i Puig i la historiadora Eva Serra i Puig.
L'any 2019 el seu fons documental, bibliogràfic i arqueològic va ser cedit per la familia al Museu d'Arqueologia de Catalunya[7]