José Osorio y Silva
From Wikipedia, the free encyclopedia
José Osorio y Silva (Madrid, 4 d'abril de 1825 - Madrid, 30 de desembre de 1909), XVII marquès d'Alcañices i gran d'Espanya, també conegut pel títol de duc de Sesto que va portar en vida del seu pare i familiarment com Pepe Osorio o Pepe Alcañices, va ser un aristòcrata, polític i militar espanyol, destacat pel paper que va jugar en la restauració borbònica que va tenir com a desenllaç l'ascens al tron d'Alfons XII, empresa en la qual va gastar gran part de la seva fortuna familiar. Va ser cap i representant de les cases d'Alcañices, Alburquerque i els Balbases, reunint en la seva persona setze títols nobiliaris i quatre Grandeses.
De fortes conviccions monàrquiques, heretades de l'educació i tradició familiar, va posar a la disposició de la Família Reial Espanyola la seva residència de Deauville (França) durant el seu exili, i va costejar les despeses que va suposar el retir. Alfons XII el va voler com un pare, i durant tota la vida va ser el seu millor amic i el seu conseller més pròxim.[1] També va ser mentor i educador del príncep Alfons, i al costat de la seva dona, la princesa russa Sofia Troubetzkoy, va desenvolupar socialment la restauració acostant a la noblesa espanyola a la seva causa, mentre que el seu amic Antonio Cánovas del Castillo ho feia políticament.