Joventut Valencianista (1992)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Joventut Valencianista va ser una organització juvenil fundada en gener de 1992,[1] entre d'altres, per joves provinents del sector nacionalista de Joventut Nacionalista Valenciana, les joventuts del partit regionalista Unió Valenciana. Tot i que a desembre de 1992 el president de les Joventuts d'Unió Valenciana, entregaria a Carmel Roda com a representant de l'entitat un premi en reconeixement de la seua activitat,[2] en novembre de 1993[3] dirigents provinents d'aquell partit (amb Vicent Flor al capdavant) serien expulsats d'Unió Valenciana per portar a terme una política nacionalista, sobiranista i dialogant amb els sectors fusteranistes del nacionalisme valencià.[4] L'aleshores president del partit, Vicent González Lizondo, va dir d'ells que eren la Herri Batasuna valenciana.[5] Açò va significar la pràctica desaparició de les Joventuts d'Unió Valenciana.
Logotip de la Joventut Valencianista en la seua segona etapa. | |
Dades | |
---|---|
Tipus | associació voluntària |
Ideologia política | valencianisme |
Forma jurídica | associació voluntària |
Història | |
Creació | gener 1992 |
Amb l'arribada d'Hèctor Villalba a la presidència d'Unió Valenciana, es va produir un acostament entre el partit i la Joventut Valencianista, on si bé mai van ser readmesos,[6] sí que arribaren a participar com a associació integrada a UV des de principis de 1999,[7] fins a la defenestració de Villalba pocs mesos després. Al congrés de Piles, es van defensar dos ponències, una defensada per Vicent Flor, Lluís Bertomeu i Vicent Forment, que guanyaria i que defensava una convergència amb altres sectors nacionalistes valencians, i una altra, defensada per Felip Bens i Andreu Tintorer, defensant que el grup no devia encetar encara eixe procés.[8]
L'any 2000, La Joventut Valencianista es trencaria quan Lluís Bertomeu ingressa al Partit Popular.[6] Pel que fa a altres membres de l'organització, gent com Vicent Flor, Natxo Bellido, Clara Ferrando[9] o Vicent Forment, entrarien al Bloc Nacionalista Valencià (també Pere Palés, que l'abandonaria poc després)[10] mentre que Felip Bens i Andreu Tintorer es dedicarien a tasques en l'àmbit de la cultura, des de posicions properes al secessionisme lingüístic. La majoria de membres no formaria part de cap partit polític.