Juan de Juni
From Wikipedia, the free encyclopedia
Juan de Juni[n 1] (Joigny, 1506 - Valladolid, 1577) fou un escultor francoespanyol. Juntament amb Alonso Berruguete va formar la gran escola d'escultura castellana. Autor d'una extensa obra, feta principalment durant els més de trenta anys que va viure a Valladolid, les seves peces reflecteixen un gran domini dels diversos materials escultòrics com la terra cuita, la pedra i la fusta, i un extraordinari coneixement de l'anatomia humana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1506 (Gregorià) Joigny |
Mort | 1577 (Gregorià) (70/71 anys) Valladolid |
Activitat | |
Ocupació | escultor, pintor |
Dedicat a l'ofici d'escultor –també anomenat mestre de fer imatges o entallador–, la seva tasca era elaborar els elements decoratius de les façanes, portalades o retaules, tot i que també es dedicava a la feina d'acoblador, és a dir, a preparar l'arquitectura dels retaules, fet que prova que Juni tenia coneixements d'arquitectura. L'any 1565, a Valladolid, va realitzar l'arc per rebre la reina Isabel de Valois, obra de la qual encara es conserva el disseny.[2]