Julio Baghy
From Wikipedia, the free encyclopedia
Julio Baghy (en hongarès, Baghy Gyula) (Szeged, 13 de gener de 1891-Budapest, 18 de març de 1967) va ser un actor hongarès i un dels escriptors més importants en esperanto.
Nom original | (hu) Baghy Gyula |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 gener 1891 Szeged (Hongria) |
Mort | 18 març 1967 (76 anys) Budapest (Hongria) |
Causa de mort | Causes naturals (Malaltia ) |
Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 34/1. parcella, 1. sor, 38. sírhely |
Activitat | |
Camp de treball | Esperanto |
Ocupació | esperantista (1911–), editor, actor, poeta, novel·lista, escriptor |
Membre de | |
Gènere | Poesia lírica |
Família | |
Pares | Gyula Baghy (en) i Mária Bodrogi (en) |
Premis | |
Va començar a aprendre esperanto l'any 1911. Va treballar d'actor i de mànager de teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va ser capturat i, com a presoner de guerra, va estar-se sis anys a Sibèria. En tornar al seu país, va dedicar-se a l'esperanto gairebé de forma exclusiva com a escriptor, editor, actor i professor, formant amb Kálmán Kalocsay en nucli de l'anomenada escola literària de Budapest, amb qui va redactar la revista Literatura Mondo durant els anys 1920 i 1930. En aquest període va ser també professor itinerant d'esperanto segons el mètode Cseh en diferents països, com Estònia, Letònia, els Països Baixos i França.[1] La seva extensa obra literària, particularment els seus poemes, la seva participació en nombrosos congressos i la seva activitat pedagògica el van convertir en una figura immensament popular entre els esperantistes. William Auld el considera "després de Zamenhof, el parlant d'esperanto més popular del món".[2]