La romeria de sant Isidre
quadre de Francisco de Goya y Lucientes / From Wikipedia, the free encyclopedia
La romeria de sant Isidre és una de les Pintures negres que van formar part de la decoració dels murs de la casa -nomenada la Quinta del Sordo - que Francisco de Goya va adquirir el 1819. Aquesta obra ocupava probablement la paret dreta de la planta baixa tal com s'entrava.[1][2]
Tipus | pintura |
---|---|
Part de | Pintures Negres |
Creador | Francisco de Goya y Lucientes |
Creació | 1819 ↔ 1823 1820 ↔ 1823 |
Període | Romanticisme |
Gènere | art de gènere |
Moviment | Romanticisme |
Mida | 138,5 () × 436 () cm |
Col·lecció | Museu del Prado (Madrid) |
Catalogació | |
Número d'inventari | P000760 |
Catàleg |
El quadre, juntament amb la resta de les Pintures negres, va ser traslladat a llenç, a partir de 1874, per Salvador Martínez Cubells, per encàrrec del baró Émile d'Erlanger,[4] un banquer francès, d'origen alemany, que tenia la intenció de vendre'ls en l'Exposició Universal de París de 1878. Tanmateix, les obres no van atreure compradors i ell mateix les va donar, el 1881, al Museu del Prado, on actualment s'exposen.
Abans del trasllat a llenç, J. Laurent va fotografiar al 1874 aquesta pintura mural en la Quinta de Goya, en una paret del saló de la planta baixa. El negatiu de vidre original, del format 27 × 36 centímetres, es conserva a l'Arxiu fotogràfic Ruiz Vernacci, a Madrid. Aleshores la pintura estava completament envoltada de papers pintats, probablement fabricats a mitjan segle xix, després de la mort de Goya.