Leandre Sunyer i Puigventós
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon Leandre Sunyer i Puigventós,[1] conegut com a Leandre Sunyer, (Martorell, Baix Llobregat, 1833 - Barcelona, Barcelonès, 25 d'agost, de 1888[2]) fou un compositor, violinista i organista català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1833 Martorell (Baix Llobregat) |
Mort | 25 agost 1888 (54/55 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Nacionalitat | Catalunya |
Activitat | |
Ocupació | compositor, mestre de capella |
Gènere | Òpera |
Moviment | Romanticisme |
Malgrat la seva producció se'n coneix poc de la vida d'aquest músic. Fou fill d'Antoni Sunyer i de Rosa Puigventós,[2] i deixeble d'Anselm Barba i Mateu Ferrer.[3][4] A l'edat de dinou anys assolí per oposició la plaça de mestre de capella de l'església de Santa Maria del Pi, de Barcelona; però va haver de deixar-la ben aviat per no ser sacerdot, que era una de les condicions del càrrec, dedicant-se llavors a l'ensenyança i la composició.
Després d'haver produït gran quantitat de música religiosa, volgué abordar el teatre i va escriure l'òpera Alfons el Cast, dedicada a la reina Isabel II d'Espanya[1] i que no assolí veure-la representada. En canvi aconseguiren un gran èxit, tant a Madrid com a Barcelona, les seves sarsueles Los tíos de sus sobrinos, Las mujeres del siglo (1867), La politicomanía (1867), i Castros y Laras. A més de les obres seguidament citades deixà moltes composicions per a piano.
Li va ser concedida la Medalla de l'Orde de Carles III.[5]
Va morir solter a Barcelona, al carrer dels Boters, el 25 d'agost de 1888, per causa d'una pulmonia.