Leopoldo de Gregorio
From Wikipedia, the free encyclopedia
Leopoldo de Gregorio (1700, Messina, Regne de Sicília - 1785, Venècia, República de Venècia)[1] conegut com el Marquès d'Esquilache, fou un polític espanyol d'origen italià molt important en el regnat de Carles III d'Espanya. Va iniciar la seva carrera a Nàpols com a comptable d'una casa que tenia al seu càrrec l'aprovisionament de l'exèrcit. El 1748 va ser posat al capdavant de l'administració general de duanes i, més tard, va ser nomenat secretari d'Hisenda. Quan va pujar al tron Carles III va ocupar el càrrec de ministre d'Hisenda i de la Guerra. Va dictar diverses lleis de reforma referents als costums, l'economia i als eclesiàstics per separar-los del poder civil. Cap al 1760 va començar a resultar impopular per la seva manera de viure. Als burgesos no els va agradar que un italià els manés i s'amotinaren contra ell: el Motí de Squillace. Esquilache va tornar al seu país i el varen designar ambaixador a Venècia, ciutat on va romandre fins a la seva mort.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Leopoldo di Gregorio 23 desembre 1699 Messina (Sicília) |
Mort | 15 setembre 1785 (85 anys) Venècia (Itàlia) |
Sepultura | església de Santa Maria de Natzaret |
Ministre d'Hisenda | |
25 desembre 1759 – 1r abril 1766 ← Juan Francisco de Gaona y Portocarrero – Miguel de Múzquiz y Goyeneche → | |
Ambaixador d'Espanya a la República de Venècia | |
Activitat | |
Ocupació | polític, diplomàtic |
Altres | |
Títol | Marquès |
Fills | Antonio de Gregorio y Verdugo, José de Gregorio y Mauro |
Premis |