Libu
amazics a les fonts egípcies / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els libu, o també lebu (en jeroglífic egipci: , transliterat rbw) és el nom que rebien les tribus amazigues a l'oest del Nil a les fonts egípcies del temps de l'Imperi Nou, i principalment del període ramèssida.[1][2] El seu nom fou recollit pels grecs, que, segles més tard, entraren en contacte amb les tribus indígenes a l'oest del Nil i els anomenaren líbyes (grec antic: Λίβυες, 'libis').
Apareixen per primera vegada durant la XIX dinastia, que els combaté en diversos encontres. En una ocasió apareixen aliats amb els meixweix i els qeheq (amb els quals sens dubte estaven emparentats), juntament amb diversos Pobles de la Mar, com a invasors de la vall del Nil. La confrontació entre els libu i els egipcis s'allargà durant la XX i la XXI dinasties, per bé que a partir de la XX dinastia apareixen també com a mercenaris.[3] Generalment hom els ha considerat com a caçadors i nòmades,[4] però també hi ha autors que els consideren sedentaris i caçadors.[5]
Quan, cap al segle vii aC, els grecs començaren a sovintejar el nord d'Àfrica, prengueren dels egipcis el nom de libu i anomenaren les tribus indígenes grec antic: Λίβυες, Líbyes ('libis'). Pels grecs, els libis eren tots els pobles indígenes (amazics) a l'oest del Nil fins a l'Atlàntic, tant els de Líbia com els de l'entorn de Cartago i també els de la zona de l'Atles, a l'actual Marroc,[6] i naturalment estaven dividits en nombroses tribus, que Heròdot descriu extensament.[7] Del nom d'aquest poble prové el topònim de Líbia, originàriament 'la terra dels libis', que en un primer moment feia referència a la zona de la Cirenaica, posteriorment s'estengué fins a l'Atlàntic i finalment, entre els grecs, arribà a englobar tot el continent que els romans anomenaven Àfrica, fins que adoptaren el llatinisme Ἀφρική i el nom de Líbia romangué específic per la regió originària, a l'oest del Nil i a l'est de Cartago.[8]