Lipoproteïna de baixa densitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les lipoproteïnes de baixa densitat o LBD, conegudes també popularment com a "colesterol dolent" o de vegades per l'acrònim anglès LDL (de Low Density Lipoprotein), són macromolècules circulants derivades del processament lipolític de les lipoproteïnes de molt baixa densitat per acció de diverses lipases extracel·lulars, principalment la lipasa lipoproteïca. Són un tipus de lipoproteïnes. Contenen prop del 70 per cent del colesterol del sèrum i afavoreixen els trastorns cardiovasculars.
Actualment no està clara la seva funció, ja que, al contrari del que comunament es pensa, no transporten el colesterol del fetge per a la seva eliminació final de la circulació sanguínea.
Un excés de LBD pot donar lloc a una placa d'ateroma, que bloqueja parcialment o totalment una artèria i causar així una isquèmia, o bé desprendre's de cop en forma de trombosi i bloquejar una altra artèria, cosa que pot causar un infart de miocardi o un infart cerebral. Segons l'entitat estatunidenca American Heart Association (AHA), els valors òptims de colesterol d'LBD (o colesterol "dolent"), en un adult home, haurien d'estar per sota dels 100 mg/dl o de 2,6 mmol/l.[1] Si la persona no pateix diabetis mellitus ni malalties coronàries, aquesta quantitat passa a ser de 130 mg/dl,[1] si té almenys dos factors de risc (per exemple, tabaquisme, hipertensió arterial o diabetis mellitus) i de 160 mg/dl[1] en cas que en tingui un o cap. Si no és suficient, aquesta dieta es pot ajudar, però no reemplaçar per fàrmacs.[2] Una persona que hagi patit un infart o una angina de pit hauria de tenir un nivell a la sang d'LBD inferior a 90 mg/dl, i en alguns casos el metge li pot recomanar que no superi els 70 mg/dl.[3]