Llei de Graham
From Wikipedia, the free encyclopedia
La llei de Graham també coneguda com a llei de l'efusió fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que:
- Les velocitats d'efusió dels gasos són inversament proporcionals a les arrels quadrades de les respectives densitats.[1]
Matemàticament s'expressa com:
on:
- és la velocitat d'efusió del gas 1.
- és la velocitat d'efusió del gas 2.
- és la densitat del gas 1.
- és la densitat del gas 2.
La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar de cada gas, i , emprant l'equació dels gasos ideals. La nova equació és: