Lorenzo Milani
Sacerdot i escriptor italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lorenzo Milani (Florència, 27 de maig de 1923 - Florència, 26 de juny de 1967) fou un sacerdot i escriptor italià.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 maig 1923 Florència (Itàlia) |
Mort | 26 juny 1967 (44 anys) Florència (Itàlia) |
Causa de mort | Causes naturals (Limfoma de Hodgkin ) |
Sepultura | Barbiana |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
Activitat | |
Lloc de treball | Barbiana |
Ocupació | escriptor, sacerdot catòlic, sacerdot |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pares | Albano Milani i Alice Milani Comparetti |
Germans | Adriano Milani Comparetti i Elena Milani |
Lloc web | donlorenzomilani.it |
Nomenat rector del poble de Barbiana el 1954, es dedicà a l'organització de l'escola parroquial (coneguda com l'Escola de Barbiana)[2] partint de dos supòsits: dignificació de la llengua i potenciació del raonament, a més de donar als infants el sentit del temps i la consciència de la classe social a què pertanyien.
Denuncià en els seus escrits el paper de l'escola com a instrument del poder i com a forma d'integració en una societat discriminatòria, i postulà una educació que facilités el canvi social, per la qual cosa fou recriminat per les autoritats, especialment religioses i militars.[3]
Durant la dècada de 1960 es veié amenaçat per les autoritats per haver defensat públicament el principi de l'objecció de consciència, si bé morí abans d'iniciar-se el procés judicial.[4]