Luis Jover Bedia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Luis Jover Bedia (27 de juny de 1893,?[1][2] - 27 d'agost de 1972, Madrid)[3] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que assolí el grau de coronel. Formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que s'avalotà, essent capità, contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 de juny de 1893 |
Mort | 27 d'agost de 1972(1972-08-27) (als 79 anys) Madrid |
Activitat | |
Ocupació | Militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
Rang militar | Coronel |
Conflicte | Guerra del Rif Guerra Civil Espanyola |
Altres | |
Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Jover era el quart fill dels cinc d'Antonio Jover y Fernández de Liencres (1860, Córdoba - 1907, Valladolid), comandant d'Artilleria i descendent de l'emperador asteca Moctezuma (Ca. 1466-1520), i de Aurora Bedia Echávarri, nascuda a Santander.[4]
El 1916 completà els estudis a l'Acadèmia de Cavalleria de Valladolid i fou ascendit a tinent 2a i destinat al Regiment de Dragons de Montesa, a Barcelona.[5] El 1917 fou destinat al Regiment de Caçadors de Vitòria, a Ceuta.[6] El 1921 estava destinat al Regiment de Caçadors Lusitania 12, a Granada, i fou destinat novament al de Vitoria 28, a Ceuta.[7] El 1923 es casà amb Justa Pérez-Fajardo Peidro i tengueren sis fills.[8] A principis del 1936 estava destinat al Col·legi d'Orfes de Guerra i tingué una baixa de dos mesos.[9] El març fou destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, a Alcalà de Henares.[10]
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de 29 militars de l'arma de Cavalleria adscrits als regiments de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la República aprofità uns incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra a Alcalà de Henares per fer neteja de conspiradors en aquests regiments.[11] Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar en contra de la República.[12] Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936 aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats i participaren en la repressió contra membres de Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[13] El 20 de juliol del 1936, una secció de metralladores de la primera companya del Quarter General Luque d'Inca, comandada pel capità Miquel Salom Cerdà, es desplaçà a Pollença per tal d'acabar amb la resistència republicana. Els Jinetes de Alcalá dirigits pel capità Luis Jover prengueren la iniciativa i el protagonisme en els enfrontaments. El capvespre s'encarregaren de desarmar vora el pont de Sant Jordi els soldats d'aviació i carrabiners fidels a la República.[14]
Després d'uns mesos a Mallorca tornà a la península. El gener de 1937 fou ascendit a comandant estant destinat a la 2a Divisió.[15] El maig de 1937 fou nomenat ajudant del general cap del 7è cos de l'exèrcit, Andrés Saliquet Zumeta, (1877-1959), però aquest en demanà la seva destitució que es feu efectiva el novembre del mateix any i se'l destinà a la 6a regió Militar.[16] El 1941 fou destinat al Regiment Mixt de Cavalleria 20.[17] El febrer de 1943 estava ferit i fou ascendit a tinent coronel.[18] El març estava disponible a Saragossa, 5a Regió Militar, i destinat al Regiment de Caçadors de Talavera 12, a Lugo.[19] Fou destituït el mes de maig del mateix any.[20]