Magnetosfera de Saturn
From Wikipedia, the free encyclopedia
La magnetosfera de Saturn és la cavitat creada pel flux de vent solar pel camp magnètic intern del planeta. Va ser descoberta el 1979 per la sonda Pioneer 11, i és la segona més gran de cap planeta del sistema solar, després de la de Júpiter. La magnetopausa, el límit entre la magnetosfera de Saturn i el vent solar, es troba a una distància d'uns 20 radis saturnians del centre del planeta, mentre que la seva magnetocua s'estén fins a centenars de radis.
Aurores al pol sud de Saturn, vist pel Telescopi espacial Hubble | |
Camp intern[1][2] | |
---|---|
Radi | 60.330 km |
Moment magnètic | 4,6×1018 T•m³ |
Intensitat del camp equatorial | 21 μT (0,21 G) |
Inclinació del dipol | <0,5° |
Període de rotació | ? (variable) |
Paràmetres del vent solar[3] | |
Velocitat | 400 km/s |
Força del CMI | 0,5 nT |
Densitat | 0,1 cm−3 |
Tipus | Intrínsec |
Distància del Bow shock | ~27 Rs |
Distància de la magnetopausa | ~22 Rs |
Ions principals | O+, H₂O+, OH+, H₃O+, HO₂+ and O₂+ i H+ |
Fonts de plasma | Encèlad |
Ràtio de càrrega de massa | ~100 kg/s |
Densitat màxima de plasma | 50–100 cm−3 |
Aurora[4][5] | |
Espectre | radio, infraroig proper i UV |
Potència total | 0,5 TW |
Freqüències d'emissió de ràdio | 10–1300 kHz |
La magnetosfera de Saturn està plena de plasmes originats des del planeta i els seus satèl·lits. La font principal és el satèl·lit Encèlad, que ejecta 1.000 kg/s de vapor d'aigua amb els guèisers del pol sud, una part dels quals són ionitzats i co-giren amb el camp magnètic de Saturn.
La interacció entre la magnetosfera de Saturn i el vent solar genera aurores al voltant dels pols del planeta observat amb llum visible, infraroja i ultraviolada. Entre el 1980 i 1981 la magnetosfera de Saturn va ser estudiada pel programa Voyager. Actualment està sent objecte d'investigació de la sonda Cassini, que va arribar el 2004.