Magnetó de Bohr
constant física de moment magnètic / From Wikipedia, the free encyclopedia
En física atòmica, el magnetó de Bohr (simbolitzat ) és una constant física de moment magnètic que rep el seu nom en honor del físic danès Niels Bohr. És la unitat natural (i el valor aproximat) per a expressar el moment dipolar magnètic de l'electró.[1] El seu valor va ser calculat per primera vegada el 1911 pel físic romanès Ștefan Procopiu, [2][3] i a l'estiu del 1913 pel físic danès Niels Bohr.[4]
En unitats del sistema internacional es defineix com a:
i en unitats del sistema CGS com a:
en què:
- és la càrrega elemental,
- és la constant de Planck,
- és la massa en repòs de l'electró,
- és la velocitat de la llum.
En unitats del SI el seu valor és:
En el sistema cegesimal d'unitats, el seu valor és aproximadament: [5] [6][7]
En unitats atòmiques és adimensional, i el seu valor és simplement:
Expressat en electró-volts: