Malabsorció
From Wikipedia, the free encyclopedia
Malabsorció o la síndrome de malabsorció és un trastorn de la digestió causat per la dificultat per assimilar, absorbir, o digerir els nutrients que es troben en els aliments al llarg del tracte gastrointestinal.
Microscopia d'una biòpsia d'una malaltia de Whipple, una de les causes de malabsorció. | |
Tipus | malaltia de l'aparell digestiu |
---|---|
Especialitat | gastroenterologia |
Patogènia | |
Afecta | intestinal absorption (en) |
Classificació | |
CIM-11 | DA96.0 |
CIM-10 | K90 |
CIM-9 | 579 i 579.9 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 7698 |
MedlinePlus | 000299 |
eMedicine | 180785 |
MeSH | D008286 |
UMLS CUI | C0024523 |
La malabsorció pot ser deguda a diferents tipus de malalties i pot implicar a un o a molts nutrients, depenent de la anormalitat que la generi. Generalment està associada a dificultats per absorbir nutrients en l'intestí prim; sovint derivades d'intervencions quirúrgiques (per traumatismes, neoplàsies o patologies intestinals inflamatòries o necrotitzants),[1] d'infeccions del tracte digestiu (com la malaltia de Whipple, la giardiosi, la microsporidiosi per Enterocytozoon bieneusi i Encephalitizoon intestinalis o la criptosporidiosi)[2] o d'efectes adversos d'alguns medicaments (per exemple: colestiramina, tetraciclina o colquicina).
És una de les conseqüències més habituals de la pancreatitis crònica, de l'enteritis regional[3] i de la gastritis atròfica autoimmunitària (aquesta malaltia provoca una aclorhídria que altera la normal absorció del ferro).[4] Es presenta amb freqüència en les amiloïdosis gastrointestinals, independentment de la seva etiologia.[5]
També és una de les possibles complicacions de la cirurgia bariàtrica.[6] En general, totes les actuacions quirúrgiques que comportin una disminució volumètrica/d'extensió superficial important de la mucosa de l'intestí prim i/o de l'intestí gros (menys freqüentment) poden ser causa d'un quadre de malabsorció de tipus divers.[7] Pot ser resultat d'una enteritis actínica[8] secundària a radioteràpia sobre àrees abdominals, pèlviques o rectals. Per regla general, es controla bé i acostuma a desaparèixer amb la remissió de la fase aguda d'aquest tipus d'enteritis, però un 5%-15% dels pacients irradiats desenvolupen un trastorn crònic necessitat de mesures més complexes.[9]
A molts països, la principal causa de malabsorció és l'esprue tropical (una alteració entèrica que es creu deriva de l'exposició reiterada a patògens intestinals presents al sòl).[10] Les limfangiectàsies intestinals (una condició derivada del bloqueig del normal drenatge dels vasos limfàtics de l'intestí) poden provocar fàcilment fenòmens malabsortius greus.[11]
Acostuma a provocar diarrea, gasos, distensió abdominal, pèrdua de pes, malnutrició, anèmia, etc.[12] Les manifestacions sistèmiques poden variar en funció del principal tipus de nutrient deficitari: esteatorrea (excés de greix a la femta per malabsorció de lípids), hipoalbuminèmia i edemes (malabsorció proteica) o alteracions neurològiques (símptomes tardans propis de l'hipocalcèmia i de diferents avitaminosis associades a certs quadres de malabsorció).[13] En els nens petits un símptoma molt evident és un guany de pes insuficient.[14] Els estats perllongats de malabsorció poden ser causa d'una lipofuscinosi intestinal per manca de vitamines liposolubles, com la D.[15] Diversos autors afirmen que la malabsorció de la fructosa és una de les causes desencadenants de la síndrome de l'intestí irritable.[16][17]