Manuel Velasco de Pando
From Wikipedia, the free encyclopedia
Manuel Velasco de Pando (Sevilla, 24 d'abril de 1888 - Madrid, 31 de desembre de 1958) fou un enginyer espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 abril 1888 Sevilla (Espanya) |
Mort | 31 desembre 1958 (70 anys) Madrid |
Dades personals | |
Formació | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Bilbao |
Activitat | |
Ocupació | Enginyer |
Membre de | |
Premis |
El 1910 es llicencià en enginyeria industrial a l'Escola d'Enginyers Industrials de Bilbao. Va publicar nombrosos treballs i articles sobre teories de l'elasticitat i resistència dels materials, sobre les que en va oferir classes magistrals a l'Escola Superior d'Enginyers Industrials de Madrid. També va descobrir un mètode per a la integració general de les equacions elàstiques dins de la mecànica de fluids. També fou un dels divulgadors de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein en cercles de conferències a la Real Academia Sevillana de Buenas Letras (d'on en fou acadèmic numerari), a l'Ateneu de Sevilla i a l'Escola d'Enginyers de Bilbao.[1]
Fou president de la Junta Tècnica de l'Institut de Càlcul del Consell Superior d'Investigacions Científiques, vocal de la Comissió Permanent de Pesos i Mesures, i president del Consell Superior d'Indústria. El 1955 fou elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, de la que ja n'era corresponent des de 1921.[2]