Mapa babilònic del món
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'anomenat Mapa babilònic del món (o Imago Mundi babilònica) és una tauleta d'argila babilònia escrita en accadi que conté una representació etiquetada del món conegut, amb una descripció breu i parcialment perduda, datada aproximadament al segle vi aC. (Neo-Babilònia o període aquemènida primerenc).
Tipus | mapamundi, obra d'art, mapa antic i artefacte arqueològic |
---|---|
Llengua original | accadi |
Alfabet | escriptura cuneïforme |
Material | argila |
Codi museu | WCT31377 |
Ubicació | Museu Britànic |
Creació | segle VI aC |
Data descoberta | 1882 |
Lloc original | Sippar |
El mapa se centra en l'Eufrates, que flueix des del nord (a dalt) cap al sud (a baix). La ciutat de Babilònia es mostra a l'Eufrates, a la meitat nord del mapa. La boca de l'Eufrates s'anomena "pantà" i "sortida". Susa, la capital d'Elam, es mostra al sud, Urartu al nord-est, i Habban, la capital dels cassites es mostra (incorrectament) al nord-oest. Mesopotàmia està envoltada per un "riu amarg" circular o oceà, i vuit "regions", representades com a seccions triangulars, es mostren situades més enllà de l'oceà. S'ha suggerit que la representació d'aquestes "regions" com a triangles podria indicar que es van imaginar com a muntanyes.[1]
La tauleta va ser descoberta a Sippar, Vilayet de Bagdad, a uns 60 km al nord de Babilònia a la riba est del riu Eufrates. El text es va traduir per primera vegada el 1889.[2] La tauleta d'argila es conserva al Museu Britànic (BM 92687).[3]