Mapa religiós de Catalunya
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Mapa religiós de Catalunya és un projecte impulsat i finançat per la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu identificar i conèixer amb profunditat les comunitats religioses i els llocs de culte de totes les confessions presents a Catalunya.[1]
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
La Direcció General d'Afers Religiosos presenta l'actualització del Mapa religiós de Catalunya, que recull amb dades de 2014 les xifres en l'àmbit comarcal sobre els llocs on es fa culte habitualment. L'estudi comptabilitza un total de 8.061 centres arreu del territori català, corresponents a 13 confessions religioses.[1]
Aquesta actualització és la cinquena edició del Mapa religiós de Catalunya, iniciativa que comença l'any 2001, quan la Secretaria de Relacions amb les Confessions Religioses de la Generalitat de Catalunya (avui Direcció General d'Afers Religiosos) va encarregar al grup de recerca ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió), de la Universitat Autònoma de Barcelona, el disseny d'un mapa de minories religioses. Des d'aleshores, s'han dut a terme diverses actualitzacions per obtenir la informació de tots els llocs de culte que tenen activitat a Catalunya. La informació referent a l'Església catòlica va ser proporcionada per darrer cop l'any 2013, de la mà de les diòcesis amb seu a Catalunya, que van sumar tots els centres de culte catòlics, fossin o no d'ús habitual.[1]
La informació del Mapa religiós es concreta en un estudi que incorpora, per una banda, informació quantitativa amb el recull de dades específiques sobre cada centre religiós establert a Catalunya, i, per altra banda, informació qualitativa recollida a partir de les entrevistes a trenta informants clau que aporten la seva visió i percepció sobre l'estat i l'evolució del Mapa religiós de Catalunya. Tot plegat amb la voluntat de conèixer amb profunditat les comunitats religioses presents a Catalunya i oferir un retrat rigorós sobre el Mapa religiós català.[1]