Marcus Garvey
From Wikipedia, the free encyclopedia
Marcus Mosiah Garvey, Jr. (St. Ann's Bay, Jamaica, 17 d'agost de 1887 - Londres, 10 de juny de 1940[1]), heroi nacional de Jamaica, fou un editor, periodista, empresari, nacionalista negre, panafricanista i orador. Va fundar l'Associació Universal de Desenvolupament Negre i la Lliga de Comunitats Africanes (UNIA-ACL).[2]
Nom original | (en) Marcus Mosiah Garvey |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 agost 1887 Saint Ann's Bay |
Mort | 10 juny 1940 (52 anys) West Kensington (Anglaterra) |
Causa de mort | Causes naturals (Accident vascular cerebral ) |
Sepultura | National Heroes Park (en) (1965–) cementiri de Kensal Green (–1964) |
Dades personals | |
Grup ètnic | Afrojamaicans |
Formació | Universitat Estatal de Califòrnia a Fresno Birkbeck College |
Activitat | |
Lloc de treball | Nova York |
Ocupació | periodista, impressor, polític, emprenedor, sociòleg |
Partit | People's Political Party (en) |
Moviment | Harlem Renaissance |
Altres | |
Cònjuge | Amy Ashwood Garvey (en) (1919–1922) Amy Jacques Garvey (en) (1922–1940) |
Condemnat per | frau electrònic (1923) |
Premis | |
Abans del segle vint, alguns líders com Prince Hall, Martin Delany, Edward Wilmot Blyden i Henry Highland Garnet ja havien defensat i participat que la diàspora africana havia d'involucrar-se en els afers africans. Garvey fou l'únic filòsof panafricanista que va inspirar un moviment en masses global enfocat cap al coneixement d'Àfrica, conegut com a garveisme.[2] Promogut per la UNIA com un moviment de redempció africana, el garveisme inspiraria molts d'altres, com la Nació de l'Islam i el moviment Rastafari, que proclamà Garvey com un profeta. La intenció del moviment era que aquells que tenien ancestres africans havien d'alliberar l'Àfrica de la colonització i domini europeu. També creia que els afroamericans havien de retornar al continent africà, en un moviment colonial. Les seves idees essencials estan resumides en una editorial del llibre African Fundamentalism, en què va escriure:
« | Our union must know no clime, boundary, or nationality… let us hold together under all climes and in every country…[3] | » |