Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma
From Wikipedia, the free encyclopedia
Maria Teresa Felipina de Borbó i de Borbó-Parma (Aranjuez, 16 de febrer de 1791-El Escorial, 2 de novembre de 1794) va ser una infanta d'Espanya morta prematurament.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 febrer 1791 Palau d'Aranjuez |
Mort | 2 novembre 1794 (3 anys) |
Sepultura | Monestir de l'Escorial |
Família | |
Família | Dinastia borbònica |
Pares | Carles IV d'Espanya i Maria Lluïsa de Borbó-Parma |
Va néixer al Palau d'Aranjuez el 16 de febrer de 1791, la sisena filla dels reis Carles IV i de Maria Lluïsa de Borbó-Parma, en un moment en què a la cort corrien ja rumors de la relació de la reina amb el privat Manuel Godoy, de qui es deia que era el pare de la infanta Maria Isabel.[2]
Va ser presentada als ministres i els Grans d'Espanya i després va ser batejada pel cardenal i patriarca de les Índies Occidentals Antoni de Sentmenat i en va ser padrins el príncep Ferran, en representació del duc de Parma, germà de la reina.[3]
La infanta va ser amamantada per dues dides naturals de Burgos, els marits de les quals van rebre el grau d'hidalguia per a ells i els seus descendents. Amb tot, la infanta va morir prematurament a causa de la verola abans de complir els quatre anys, el 2 de novembre de 1794. No obstant això, abans ja havia rebut el llaç de dama de la recentment creada Orde de Dames Nobles de la reina Maria Lluïsa.[2]
Va ser enterrada a la sisena capella del Panteó dels Infants del monestir d'El Escorial.[2][1]