Marí de Flàvia Neàpolis
filòsof neoplatònic grec / From Wikipedia, the free encyclopedia
Marí de Flàvia Neàpolis (grec antic: Μαρῖνος ὁ Νεαπολίτης) (Nablus, c. 440 (Gregorià) - Atenes, c. 500) va ser un filòsof i retòric grec nascut a Flàvia Neàpolis (actualment Nablus), a Palestina, era, doncs, un samarità que es va convertir al politeisme.[1] Va ser deixeble i successor de Procle a l'Acadèmia platònica i, a la seva mort, el va succeir com a cap de l'Acadèmia. Sobre Procle va escriure una biografia hagiogràfica que s'ha conservat fins als nostres dies.[2] Va escriure a més dues obres astronòmiques[3] i un comentari a les Dades d'Euclides que també s'han conservat.[4]
Nom original | (grc) Μαρῖνος ὁ Νεαπολίτης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (grc) Μαρῖνος c. 440 (Gregorià) Nablus (Imperi Romà d'Orient) |
Mort | c. 500 (59/60 anys) Atenes (Imperi Romà d'Orient) |
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes | |
485 – 500 ← Procle – Isidor de Gaza → | |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia |
Ocupació | filòsof, astrònom |
Activitat | (Floruit: segle V ) |
Professors | Procle |
Alumnes | Damasci, Isidor de Gaza i Agapí d'Atenes |
Obra | |
Obres destacables
|
Un epigrama sobre la vida de Procle es conserva a l'Antologia grega. Procle va morir el 485 però Marí li va sobreviure i encara vivia en temps d'Anastasi I Dicor (491-518).[5]