Matilde Huici Navaz
From Wikipedia, the free encyclopedia
Matilde Huici Navaz (Pamplona, 3 d'agost de 1890 – Santiago de Xile, 13 d'abril de 1965) va ser una mestra, advocada i pedagoga espanyola.[1] A més de col·laborar amb María de Maeztu en l'organització de la Residència de Senyoretes[2] i el Lyceum Club Femení, va ser cofundadora de l'Associació de Dones Espanyoles Universitàries (amb Victoria Kent i Clara Campoamor en 1928) i delegada d'Espanya en la Comissió Consultiva de Qüestions Socials i Humanitàries de la Societat de Nacions.[3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 agost 1890 Pamplona (Navarra) |
Mort | 13 abril 1965 (74 anys) Santiago de Xile (Xile) |
Dades personals | |
Ideologia política | Feminisme i republicanisme |
Formació | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Bilbao |
Activitat | |
Ocupació | pedagoga, jurista, política, suffragette, mestra d'escola, advocada, professora d'universitat |
Ocupador | Residencia de Señoritas Middlebury College Universitat de Xile |
Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Membre de | |
Fou protagonista indiscutible en el debat sobre la reforma de la justícia en els inicis de la Segona República en tot allò que feia referència als drets de la dona, sense ignorar la intensa dedicació als menors tutelats.[5]
Exiliada a Xile des de 1940, on, després de muntar el 1944 l'Escola Educadora de Pàrvuls de la Universitat de Xile i desenvolupar una intensa activitat pedagògica, va morir als 74 anys.[6][7]