Mercedes Vidal Lago
From Wikipedia, the free encyclopedia
Mercedes Vidal Lago (Barcelona, 1980) és una política catalana i ambientòloga, vinculada a Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Va ser regidora a l'Ajuntament de Barcelona a la legislatura de 2015[1] a la llista de Barcelona en Comú. És co-coordinadora general d'EUiA.[2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 agost 1980 (43 anys)
Barcelona |
Coordinadora Esquerra Unida i Alternativa | |
2020 – | |
Presidenta Transports Metropolitans de Barcelona | |
5 agost 2015 – ← Joaquim Forn i Chiariello | |
Regidora de l'Ajuntament de Barcelona | |
13 juny 2015 – 15 juny 2019 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | política, ambientòloga |
Partit | Comunistes de Catalunya Esquerra Unida i Alternativa |
Va ser vicepresidenta de la FAVB.[4] Ha participat a «Aigua és Vida»[5] i a l'Aliança contra la Pobresa Energètica[6] i és vocal de la Junta directiva (2022-2024) de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP).[7] Va militar en les Joventuts Obreres Cristianes[4] i, des de 2004, forma part d'EUiA. En l'àmbit professional la seva especialitat és l'urbanisme sostenible;[4] ha fet recerca, ha participat en programes de conservació dels recursos hídrics, projectes sobre mobilitat sostenible, corredors verds urbans i aprofitament d'energia solar.[8]
En l'àmbit institucional, va assumir la regidoria de Mobilitat al govern municipal[9] i a més, va ser regidora del districte d'Horta-Guinardó. Va ser presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB)[10] i de l'Institut Metropolità del Taxi,[11] també és consellera de Barcelona de Serveis Municipals.,[12] així com consellera en altres empreses públiques relacionades amb la mobilitat.[13][14] L'any 2017, essent Vidal presidenta de TMB, la seva gestió de la vaga del metro va ser reprovada per la Comissió d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona.[15] Pocs dies després, el ple de l'Ajuntament va demanar-ne la dimissió com a presidenta de TMB. Vidal només va rebre el suport dels dos partits de govern.[16] Durant el seu mandat, les polítiques de mobilitat sostenible van adquirir una gran centralitat política a l'Ajuntament de Barcelona, amb un ampli desenvolupament dels carrils bici,[17] les superilles,[18][19] l'impuls a la connexió del tramvia,[20] la regulació dels vehicles de mobilitat personal (VMP)[21] i el nou contracte del Bicing.[22] Malgrat la seva conflictiva gestió de les vagues al metro, també s'hi van realitzar grans inversions.[23][24]
El 25 d'abril de 2019 va presentar la seva dimissió a tots els càrrecs executius que ocupava.[25] Després de l'exercici del càrrec institucional va tornar a la seva feina com a tècnica de medi ambient al camp de l'ecologia urbana, mantenint la seva militància política a EUiA i Comunistes de Catalunya.[cal citació]
És autora de diverses publicacions en els àmbits científic i polític.[cal citació] Col·labora habitualment amb la publicació digital La Realitat.[26]