Mila
Protagonista de la novel·la Solitud , de Víctor Català. / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Mila és la protagonista de la novel·la modernista Solitud escrita per Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís).
Tipus | personatge literari |
---|---|
Creat per | Caterina Albert i Paradís |
Context | |
Present a l'obra | Solitud |
Dades | |
Gènere | femení |
Ocupació | ermitana |
La Mila és una dona jove que s'acaba de casar amb en Matias i veu el matrimoni com una oportunitat de ser feliç. Tanmateix, aquesta il·lusió s'estronca de bon inici en adonar-se que ni el seu marit ni la vida a l'ermita no compleixen amb les seves expectatives. La Mila es nega a acceptar aquesta realitat, i és aquesta inflexibilitat que l'impedeix adaptar-se a la seva nova vida i a entendre les relacions que s'articulen al seu voltant.[1]
La novel·la es desenvolupa seguint l'aprenentatge vital de la Mila des que es converteix en ermitana de Sant Ponç després d'haver-se casat amb en Matias fins que abandona la muntanya.[2] Es poden establir quatres fases en l'evolució del personatge:[3][4]
- Capítols I -VII: presa de contacte amb la realitat de l'ermita i l'entorn natural.
- Capítols VIII - X: vida en societat, anul·lació de l'individu i pèrdua de domini sobre l'entorn.
- Capítols XI - XII: presa de consciència de la realitat, fi de l'autoengany i de les falses il·lusions.
- Capítols XIII - XVIII: renaixement de l'individu, autorealització i acceptació de la pròpia solitud.
Solitud destaca per la descripció psicològica de la seva protagonista, d'una precisió gairebé psicoanalítica. És també una novel·la pionera a parlar del desig sexual femení.[1]