Miscel·lània
From Wikipedia, the free encyclopedia
Es denomina miscel·lània[1] o calaix de sastre,[2] a un gènere literari pertanyent a la didàctica que es va donar principalment al Renaixement i al Barroc a Espanya, durant els segles XVI i XVII. És un dels principals antecedents de l'assaig. És una col·lecció de materials heterogenis units pel compilador i l'interès públic, que barreja l'opinió expressada, la informació i l'entreteniment. L'estructura de les miscel·lànies varia des del diàleg a la col·lecció de cartes o epístoles, la divisió per apartats temàtics o la reunió d'una sèrie de personatges que van divagant sobre temes proposats per un d'ells.
de fet, les miscel·lànies van néixer al món clàssic, més tard, els cançoners medievals i renaixentistes i els reculls de contes de l'Edat Moderna són exemples d'aquesta pràctica. Durant el segle xx, el terme s'ha fet extensiu a les recopilacions musicals variades, tot i augmentant la varietat de tipus d'escrits que es podien incloure, en línia amb el fragmentarisme de la postmodernitat. Entre altres formats, pot ser, :
- Una obra composta de treballs en prosa o en vers, publicada en homenatge a un escriptor, un polític, un científic, etc., pels seus amics.
- Un aplec manuscrit d'escrits sobre matèries vàries.
- Un recull de diversos opuscles que, a les biblioteques, solen ésser relligats conjuntament, atenent a llur format.