Mitjà de comunicació social
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els mitjans de comunicació social o mitjans socials que conformen les xarxes socials són tecnologies interactives que faciliten la creació i l'intercanvi d'informació, idees, interessos i altres formes d'expressió a través de comunitats i xarxes virtuals.[1][2] Tot i que definir els mitjans de comunicació social[3][4] no és fàcil a causa de la varietat de serveis de comunicació social autònoms i integrats disponibles actualment, hi ha algunes característiques comunes:[2]
- Els mitjans de comunicació social són aplicacions interactives basades en Internet Web 2.0.[5][2]
- El contingut generat per l'usuari, com ara publicacions de text o comentaris, fotos o vídeos digitals, i dades generades a través de totes les interaccions en línia, és l'element vital dels mitjans de comunicació socials.[2]
- Els usuaris creen perfils específics del servei per al lloc web o l'aplicació que l'organització de xarxes socials dissenya i manté.[2] [6]
- Els mitjans de comunicació social ajuden al desenvolupament de xarxes socials en línia connectant el perfil d'un usuari amb el d'altres individus o grups.[2][6]
El terme social pel que fa als mitjans suggereix que les plataformes estan centrades en l'usuari i permeten l'activitat comunitària. Com a tal, els mitjans de comunicació social es poden veure com a facilitadors o potenciadors en línia de xarxes humanes: pàgines web o individus que milloren la connectivitat social.[7]
Els usuaris solen accedir als serveis de comunicació social a través d'aplicacions web en ordinadors de sobretaula o serveis de descàrrega que ofereixen funcionalitats de mitjans de comunicació social als seus dispositius mòbils (p. ex., telèfons intel·ligents i tauletes). A mesura que els usuaris participen amb aquests serveis electrònics, creen plataformes altament interactives que les persones, les comunitats i les organitzacions poden compartir, co-crear, discutir, participar i modificar el contingut generat per l'usuari o publicat en línia.[8][6][1] A més, els mitjans de comunicació social s'utilitzen per documentar records del passat, conèixer i explorar esdeveniments, anunciar-se i formar amistats juntament amb el creixement d'idees a partir de la creació de blocs, podcasts, vídeos i llocs de jocs.[9] Aquesta relació canviant entre els humans i la tecnologia és el focus del camp emergent dels autoestudis tecnològics.[10] Alguns dels llocs web dels mitjans de comunicació social més populars, amb més de 100 milions d'usuaris registrats, inclouen Facebook (i el seu Facebook Messenger associat), TikTok, WeChat, Instagram, QZone, Weibo, Twitter, Tumblr, Baidu Tieba i LinkedIn. Segons la interpretació, altres plataformes populars que de vegades s'anomenen serveis de xarxes socials inclouen YouTube, QQ, Quora, Telegram, WhatsApp, Signal, LINE, Snapchat, Pinterest, Viber, Reddit, Discord, VK, Microsoft Teams i més. Els wikis són exemples de creació de contingut col·laboratiu.
Els mitjans de comunicació social es diferencien dels mitjans tradicionals (per exemple, revistes i diaris impresos, televisió i emissions de ràdio) en molts aspectes, com ara qualitat,[11] abast, freqüència, usabilitat, rellevància i permanència.[12] A més, els mitjans de comunicació social operen en un sistema de transmissió dialògic, és a dir, moltes fonts a molts receptors, mentre que els mitjans de comunicació tradicionals operen sota un model de transmissió monològic (és a dir, d'una font a molts receptors). Per exemple, un diari es fa arribar a molts subscriptors i una emissora de ràdio emet els mateixos programes a tota una comunitat d'oients.[13]
Des de l'expansió dramàtica d'Internet, els mitjans digitals es poden utilitzar per representar o identificar una cultura. Estudiar de quina manera la retòrica que existeix a l'entorn digital s'ha convertit en un nou procés crucial per a molts estudiosos.[cal citació]
Alguns estudiosos han observat una àmplia gamma d'impactes positius i negatius quan es tracta de l'ús de les xarxes socials. Les xarxes socials poden ajudar a millorar la sensació de connexió d'un individu amb comunitats reals o en línia i poden ser una eina de comunicació (o màrqueting) eficaç per a corporacions, empresaris, organitzacions sense ànim de lucre, grups de defensa, partits polítics i governs. Els observadors també han vist que hi ha hagut un augment dels moviments socials que utilitzen les xarxes socials com a eina de comunicació i organització de reivindicacions polítiques.[cal citació]